La impremta

de la Universitat

de Cervera

La impremta de la Universitat de Cervera va estar activa cent vint-i-un anys, des del 1721 fins al 1842. Durant tot aquest temps va tenir diferents ubicacions i va passar per les mans de diversos impressors.

La Universitat de Cervera dibuixada per F. X. Parcerisa, 1839. (Institut d’Estudis Ilerdencs. Servei d’Arxius i Llegats)

La Casa
de l'Estampa

Inicialment, la impremta es va instal·lar en diferents cases llogades de Cervera, i durant un temps va funcionar dins del convent de Sant Francesc. No obstant això, a partir del 1747, la Universitat va voler estalviar-se diners i va traslladar l'estampa a una de les torres del seu nou edifici.

Planta de l’edifici de la Universitat de Cervera, 1751. (Arxiu Comarcal de la Segarra)

La nova localització no va tardar a despertar les queixes dels impressors. L’estructura de l’edifici era molt inestable i no aguantava el pes del taller. A més a més, la teulada estava malmesa i la neu i la pluja hi entraven amb molta facilitat.

Per això, el 1751, la Universitat va decidir construir una casa pensada exclusivament per acollir-hi la impremta i l’habitatge de l’impressor. Aquest edifici, conegut des dels inicis com a "Casa de l’Estampa", es va construir en un descampat al darrere de l’església de Sant Antoni i va començar a funcionar entre el 1755 i el 1756.

Fotografia aèria de la Universitat i l’antiga Casa de l’Estampa, 1967. (Gómez Grau) •  Fotografia aèria actual (Marc Llorenç)

Els impressors

La impremta era propietat de la Universitat i era ella qui la controlava a través de dos catedràtics que feien de directors. Normalment el claustre era qui prenia totes les decisions rellevants i, per a les tasques del taller, es contractava un impressor experimentat.

Estatuts de la universitat

Disposicions sobre la impremta acadèmica, en els Estatuts de la Universitat. (Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona)

Relació cronològica
  d’impressors
de la Universitat de Cervera


Image
1721-1729

Josep Faig

Nascut a Berga l’any 1679. Era un impressor experimentat, que, abans de posar-se al capdavant de la impremta Universitària, havia estat treballant durant molt de temps en un taller de Barcelona.
(Arxiu Comarcal de la Segarra)

Image
1729-1735

Tomàs Senant

Natural de Benissanet. Va formar una companyia amb la Universitat entre el 1729 i el 1735. Després, va muntar el seu propi negoci tipogràfic a Cervera. L’any 1745 va reintroduir la impremta a Lleida.
(Arxiu Comarcal de la Segarra)

Image
1735-1749

Manuel Ibarra

Natural de Saragossa. L’any 1735 va ser escollit per encarregar-se de la impremta Universitària i va ocupar ininterrompudament el càrrec d’administrador fins al 1749, quan la institució va decidir arrendar el taller i el privilegi al millor postor.
(Arxiu Comarcal de la Segarra)

Image
1749-1754

Josep Barber i Joan Oliveres

Impressor i llibreter originaris de Cervera. Van arrendar conjuntament la impremta acadèmica i el seu privilegi durant cinc anys, després de guanyar la subhasta que la Universitat havia organitzat el 1749.
(Arxiu Comarcal de la Segarra)

Image
1754-1757

Manuel Ibarra

Després d’absentar-se durant un temps de Cervera, va tornar a posar-se al capdavant de la impremta, fins a la seva mort, ocorreguda el gener del 1757.
(Arxiu Comarcal de la Segarra)

Image
1757-1770

Maria Antònia Cons

Nascuda a Saragossa. Es va casar amb Manuel Ibarra l’any 1735 i, després d’enviudar, va administrar el taller de la Universitat fins al seu traspàs, l’any 1770.
(Arxiu Comarcal de la Segarra)

Image
1770-1788

Antònia Ibarra

Nascuda a Cervera el 1739. Filla de Manuel Ibarra i de Maria Antònia Cons. Arran de la mort de la seva mare, va començar a regentar el taller fins que el 1788 va demanar la jubilació. Va romandre sempre soltera.
(Arxiu Comarcal de la Segarra)

Image
1788-1802

Desconegut

Tot i que la impremta va funcionar durant tot aquest temps, desconeixem el nom de l’impressor o els impressors que la van administrar.
(Biblioteca de Catalunya)

Image
1802-1813

Segimon Bou i Baranera

Natural de Barcelona. Després de treballar durant un temps a la ciutat comtal, va ser cridat per ocupar-se del taller de la Universitat de Cervera, on va romandre fins després de la Guerra del Francès.
(Arxiu Comarcal de la Segarra)

Image
1813-1824

Josep Casanovas

Natural de Seva (Osona). Després de romandre més de deu anys al taller de la Universitat, va obrir la seva pròpia impremta al carrer Major.
(Arxiu Comarcal de la Segarra)

Image
1824-1836

Bernat Pujol

Natural de Cervera. Va administrar la impremta acadèmica durant dotze anys, després dels quals va obrir el seu propi negoci tipogràfic a la plaça Major.
(Arxiu Comarcal de la Segarra)
Image
1836-1842

Francesc Beleta

Nascut a Cervera el 1815. Durant la Primera Guerra Carlina va encarregar-se provisionalment del taller acadèmic per ordre de l’Ajuntament i l’any 1840 va sol·licitar la plaça fixa d’impressor de la Universitat, que va ocupar fins a la seva supressió.
(Arxiu Comarcal de la Segarra)

    Les dues impressores

    Ibarra

    La família Ibarra va encarregar-se de la impremta de la Universitat de Cervera durant gairebé cinquanta anys i la major part d’aquest temps va estar sota la supervisió de dues dones: Maria Antònia Cons i Antònia Ibarra.

    Amb la mort de Manuel Ibarra, el claustre va acceptar que la seva vídua Maria Antònia passés a administrar el taller i, a partir de 1770 va fer el mateix amb la seva filla Antònia.

    En una impremta hi treballaven diversos oficials i aprenents, però, per sobre de tot, un taller era un negoci familiar, on tota la família col·laborava i les dones podien adquirir certa formació i experiència no reconeguda.
    Enquadernadora

    Imatge d’una dona enquadernant un llibre.
    (Encyclopédie, 1769, tom VII)

    Maria Antònia
    De Maria Antònia sabem que, amb les seves filles, ajudava a ordenar i plegar els fulls que s’acabaven d’imprimir i que, a més a més, s’escrivia amb els fonedors de lletres i tenia cert control sobre els impresos que s’estampaven.
    Antònia

    D’Antònia tenim constància que portava la comptabilitat, dirigia totes les impressions, instruïa als aprenents i participava en les tasques de composició i premsat quan el volum de feina ho requeria.

    Antònia va aprendre a llegir en grec i, l’any 1768, quan la seva mare encara dirigia el taller, va compondre dues obres senceres en aquest alfabet.


    «Vea las primicias de una señorita, hija de nuestro antiguo impressor Ibarra y sobrina de Joaquín Ibarra, (...) la qual compuso el griego y juzgue si se puede esperar que en adelante lo haga con más acierto, pues en pocos días aprendió de leer e inmediatamente pasó a la composición tipogràfica».

    Carta de Josep Finestres a Gregori Maians, 6 de novembre de 1768.
    Aisopoy Mithoy
    Image

    Faules d’Isop compostes en alfabet grec per Antònia Ibarra, 1768. (Arxiu Comarcal de la Segarra)